Diari de Sant Cugat. (4 de Julio de 2008)
Autores: Alberto López-Rodó
Áreas de práctica: Tecnologías de la información y la comunicación

Amb ocasió de l'entrada en vigor del Reglament que desenvolupa la Llei Orgànica de Protecció de Dades, recentment va tenir lloc a Sant Cugat una interessant Jornada divulgativa sobre aquesta qüestió a càrrec d'advocats especialistes en Tecnologies de la Informació.

En aquesta Jornada es va analitzar en profunditat el contingut del Reglament, que desenvolupa una Llei que va entrar en vigor ara fa vuit anys, motiu pel qual incorpora criteris doctrinals, jurisprudencials i interpretatius sobre qüestions especialment controvertides que no s'havien tingut en compte l'any 1999. Així, després de l'entrada en vigor d'aquesta nova norma (el passat 19 d'abril de 2008), és evident que la privacitat de les nostres dades personals es troba encara més protegida que abans.

Tot plegat, que dit d'aquesta manera resulta tan evident, contrasta amb el fet de què transcorreguda més d'una dècada des de l'aprovació de la primera normativa existent en la matèria, la ciutadania no és encara conscient de la importància de la protecció de les seves dades personals. Com a ciutadà, apostaria que un gran nombre de persones no coneix a hores d'ara l'existència d'aquest règim de protecció en la tutela dels seus dret a la intimitat i l'honor.

En la constant comunicació de dades personals que realitzem en diferents moments de la nostra activitat diària, aquesta qüestió no hauria de seguir sent ignorada. La ciutadania hauria doncs de ser molt més conscient que la cessió i el posterior tractament de les seves dades és quelcom que afecta directament a l'àmbit de la seva pròpia dignitat i llibertat com a persones i, en conseqüència, caldria per part de tothom tenir i mostrar molta més sensibilització sobre la importància que mereix la seva protecció.

En aquest sentit, el Reglament ha introduït mesures com per exemple la de la necessària gratuïtat de l'exercici del dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició per part dels interessats, obligant a l'adopció de mecanismes senzills per al seu exercici. D'aquesta manera, per exemple, queda prohibida la utilització de certs mitjans que impliquin cost en el seu exercici, preveient-se l'ús de mitjans senzills i accessibles com l'enviament prefranquejat o la trucada a un número telefònic gratuït.

En l'àmbit empresarial, contràriament, sí que existeix certa sensibilització en relació a la protecció de dades personals, encara que en aquest cas obeeix més aviat a la por a les quantioses sancions imposades per l'Administració. Al meu parè, l'empresari hauria d'assimilar que l'adequada gestió i organització d'aquesta informació constitueixen una oportunitat per rendibilitzar un actiu que constitueix un element de qualitat que pot diferenciar la seva companyia de les competidores.

En definitiva, tan empresaris com ciutadans han d'assimilar d'una vegada per totes que cal conscienciar-se sobre la importància del seus drets i obligacions, qüestió que resulta inevitable davant l'escenari plantejat des de fa ja anys per la tan encertadament anomenada "Societat de la Informació".