Civil Cassation: new admission criteria in Spain (in Catalan)

29/05/2017

Practice areas: Bank Litigation

Authors: Pablo Franquet

Mon Jurídic

The article that follows is written in Catalan: Digui-ho amb claredat i sigui breu” solia repetir Lee Iacocca. Aquesta màxima és vàlida en qualsevol àmbit de la vida, però molt especialment en els tribunals. “Feliç el qui defensi una causa d’una forma clara, simple i succinta … i llavors s’aturi”. Així de rotunda es mostra una sentència del Tribunal Suprem d’Oregon de 1925 (Jungwirth v. Jungwirth). La concisió sempre ha estat una virtut de l’advocat. Ara serà una necessitat per a qui pretengui creuar la porta de la sala civil.

El passat 27 de gener la Sala Primera del Tribunal Suprem va aprovar els nous criteris d’admissió dels recursos de cassació i extraordinari per infracció processal. Aquests criteris ens porten dues grans novetats. La primera és que introdueixen en l’ordre civil el límit a l’extensió dels escrits. La segona és que redueixen substancialment l’àmbit de revisió de la valoració de la prova.

La Sala Primera justifica la revisió dels seus criteris a la conveniència tant de simplificar els anteriors (de 2011) com precisar l’abast de les noves causes legals d’inadmissió del recurs de cassació introduïdes per la LO 7/2015. No obstant això, per a aquest viatge no calia tanta sarró. Probablement amb una addenda o modifi- cació dels criteris existents hagués estat suficient. Per això, personalment sospito que la veritable motivació de la sala civil era seguir el camí iniciat pel “Acord sobre l’extensió màxima i altres condicions extrínseques” de Sala contenciosa administrativa.

La finalitat oficial em sembla que es compleix amb comoditat. Els nous criteris són molt clarificadors per a qui estigui mínimament familiaritzat amb la tècnica cassacional. En aquesta ocasió, fins i tot aporta exemples i concreta els requisits que s’han de justificar per denunciar certes infraccions processals sofertes. Aquest esforç per la transparència i la pedagogia ha de ser reconegut.

La finalitat extra-oficial (la limitació del nombre de folis) requereix una anàlisi més profunda. Hem de reconèixer que la Sala Primera ha introduït les exigències formals en la cassació amb més mà esquerra que els seus veïns. L’acord de la Sala Tercera assenyala que els recursos “tindran una extensió màxima de 50.000” caràcters amb espai “, equivalent a 25 folis”. A més exigeix que l’advocat certifi- qui el nombre de caràcters que conté l’escrit que presenta. Per la seva banda, la sala civil opta per la via de l’orientació i “considera que, en general, és suficient una extensió de vint pàgines”.

El soft-power dels magistrats de la sala civil serà, previsiblement, igual d’efectiu que la línia dura de la Sala Contenciosa Administrativa. Molt em temo que als advocats no ens queda més remei que entendre els suggeriments formals com recomanacions d’obligat compliment.

En aquest punt, és just reconèixer que, probablement, el Tribunal Suprem ha adoptat aquest acord en legítima defensa. La Sala Civil rep cada any 4.000 recursos. Aquest allau d’escrits és difícilment assumible per part dels deu magistrats que la componen. Els ex magistrats Sastre Papiol i Pantaleón Prieto han deixat recentment el Tribunal Suprem per l’aclaparadora càrrega de treball que suportaven. Davant la manca de mitjans humans i materials de la Sala el primer s’ha referit afectuosament als seus antics companys com “autèntics obrers del Dret” i el segon com a “herois”.

En la meva modesta opinió, la introducció de límits a l’extensió de l’escrit no hauria de ser un tabú. Això és una pràctica perfectament consolidada en òrgans d’altres països del nostre entorn com el Tribunal Europeu de Drets CASSACIÓ CIVIL: NOUS CRITERIS D’ADMISSIÓ Potser és excessiu parlar d’una revolució, però els nous criteris de la Sala Primera suposaran un canvi substancial en la pràctica de la cassació. Pablo Franquet Col·legiat núm. 28.402 Món Jurídic · #311 · Abril/Maig 2017 Actualitat 51 Humans o el Tribunal Suprem dels Estats Units. El meu principal inconvenient és el llindar fixat. Per l’experiència dels dos recursos que fins al moment he presentat en base als nous criteris, considero que 25 folis pot ser una extensió molt reduïda per a litigis de certa complexitat o amb pluralitat de parts. En la majoria de les Corts Supremes estatals d’Estats Units el límit oscil·la entre els 40 i els 50 folis.

Com reconeix la mateixa sala civil, “probablement una de les actuacions professionals que presenta més dificultat en la pràctica processal, si no la que més, consisteix a aconseguir l’admissió d’un recurs de cassació” (STS 20.05.2015). El límit de pàgines incrementa la dificultat d’aquest recurs perquè es requereix, d’una banda, ull clínic per identificar l’argument guanyador i descartar els arguments que no funcionen en la pràctica i, de l’altra, un domini de la tècnica cassacional per no malgastar els espai per motivar l’innecessari o superflu.

Com ja hem apuntat, l’altra gran novetat dels criteris de gener de 2017 és la reducció dràstica de la revisió probatòria. La valoració de la prova realitzada per l’Audiència Provincial ha argumentat sempre sobre la base d’una vulneració de drets fonamentals reconeguts en l’art. 24 de la Constitució. A la pràctica, la major part dels recursos extraordinaris per infracció processal intentaven, amb millor o pitjor tècnica, combatre els fets declarats provats en la sentència d’apel·lació. Fins ara, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, era possible demanar a la sala civil la revisió probatòria quan la sentència d’apel·lació (i) vulnerava una norma taxada de valoració, (ii) realitzava una valoració absurda, arbitrària o il·lògica o ( iii) incorria en un error patent en la valoració de la prova.

Els nous criteris de la Sala Primera admeten un únic motiu de denúncia: “la valoració de la prova no pot ser matèria dels recursos extraordinaris. Només l’error patent pot al·legar com a motiu del recurs “. I per error patent s’ha d’entendre l’error fàctic (no jurídic) comès pel tribunal d’apel·lació que sigui “patent, evident i immediatament verificable de forma incontrovertible a partir de les actuacions judicials”. En altres paraules, els advocats tindrem ara menys instruments en la nostra caixa d’eines.

En conclusió, com es veu les retallades han arribat al recurs de cassació. Com ja ens ha tocat fer altres vegades en la nostra història, els advocats ens haurem de reinventar per fer més amb menys